En la incertesa de ser

En la incertesa de ser

 

D’incertes certeses

Montserrat Rodés

LaBreu Edicions. Alabatre, 48

 

 

Per Joan Duran i Ferrer

 

 

Montserrat Rodés escriu pautada per la naturalesa intrínseca de la matèria. I per la natura del temps, i la de l’energia. Reduïts a allò que és essencial, destil·lat i puríssim, els seus poemes són els àtoms amb què defineix, poemari rere poemari, la realitat d’univers poètic personal i genuí des del qual s’expandeix i es distingeix com una de les autores més originals, singulars i necessàries de la nostra literatura.

 

De la mateixa manera que ho faria una obra pictòrica producte d’un procés d’abstracció, de conceptualització i de poda, D’incertes certeses (LaBreu Edicions, 2013) ens pot resultar, d’entrada, una obra difícil, críptica. Però aquesta impressió primera -no gens contraproduent, d’altra banda, perquè esperona- té retorn: pot aniquilar-se si provem de lliurar-nos al viatge iniciàtic que, crec, ha dut l’autora a escriure com escriu, i que posa rumb a la intuïció tot instant-nos a desprendre’ns de pertinences, de bagatges, i a banyar-nos nus en el poema. I és que l’aigua de Rodés vol calar-nos fins amarar allò incert de nosaltres, fins habitar la nostra intempèrie per a revoltar-la.

 

En aquesta obra, l’autora es reafirma en la voluntat d’escriure quànticament els seus poemes. M’explicaré, tot refugiant-me en les idees del físic Max Planck, pare de la teoria quàntica: si l’energia, segons Planck, no és una magnitud contínua, sinó discreta, i que pot prendre només uns determinats valors fixats i invariables, els poemes de Rodés defugen el plantejament discursiu i atorguen a cada una de les seves paraules, de les seves idees, el valor d’un sotrac, d’un esglaó, d’una llum emesa, d’una necessitat precisa de ser on són i una calculadíssima cadència que confereix a cada poema la condició d’element, de substància pura. En Rodés, els conceptes esquitxen el blanc amb tonalitats que, enfrontades, gesten intempèries i estranyeses estimulants, i creen buits prenyats de móns en potència.

 

Montserrat Rodés assaja, en D’incertes certeses, quatre trànsits que s’estintolen entre si i es potencien extravasant-se. A Saber-se en la matèria, l’autora hi desplega una fugida endins a la recerca del sentit secret i del significat d’allò que ens conforma, imbuïda sempre per la desemparança omnipresent que genera la natural incertesa i la percepció flexible, sense baranes, del concepte del temps. Queia dins els minúscul/ instant dilatat, que conté/ l’altre temps succeït. Ja res,/ després, no podria ocórrer: és així com ens aboca i alhora ens rescata, contínuament i incessant, de l’abisme de l’atemporalitat i l’aniquilació; com de l’agitació del buit quàntic descrit per la física, que postula la possibilitat que el nostre univers hagi sorgit de la fluctuació en un buit quàntic primordial, poblat per una agitació contínua de creacions i aniquilacions fugaces i efímeres de partícules i antipartícules.

 

Partícules refractàries, que necessàriament segueix el primer capítol del llibre i el reprèn, creix enllaçant versos-baula i és, en part, una recerca de la idea i del sentit de la matèria a través de la paraula. En aquests poemes, i des de la voluntat obstinada del poeta demiürg, el llenguatge despullat crea realitats sobre el desordre: Les mans àvides tocaven/ aquell desordre latent,/ que regira la impaciència./ Mirava obliquament/ les coses que no podria/ dir. I no en diria coses. En On no hi ha d’haver record -centre de gravetat, core, del poemari, al meu entendre- Rodés ens arrossega, amb ànsia, com perseguint una necessitat, vers la recerca de la transcendència. Per atènyer aquesta gosadia intel·lectual, l’autora ens convida a despullar-nos de memòria, de temps, a furgar endins les inclemències de la soledat i a desitjar-nos l’anul·lació, per encarar-nos sense noses als misteris del nostre significat. I ens convida, finalment, a reconèixer-nos en la matèria il·limitada a partir de la qual ens ha de ser possible provocar l’eclosió d’un nou univers, el naixement d’un nou temps: Ara, un únic esclat/ penetra la brevetat/ de l’instant que et deslliura,/ quan ets a punt de transcórrer.

 

Amb un exercici de concreció i essencialització magistrals, el darrer capítol del llibre, D’incertes certeses, del qual en pren el títol el poemari sencer, reivindica (o se sucumbeix a) l’acció de desintegrar-se, de dispersar-se, de dissipar-se, d’aniquilar-se, d’extingir el propi jo com a estadi imprescindible per a transfigurar-se i ser plenament en aquesta matèria incerta que no es comporta, físicament, com intuïm, i que potser per això tan bé ens defineix. Des de Heisenberg, el nostre univers és incert. Més ben dit: les partícules més petites en les quals es pot dividir la matèria que ens forma a nosaltres i a la realitat que coneixem, té un comportament absolutament incert. El principi d’incertesa proposat pel reconegut científic diu que, en efecte, és impossible mesurar, alhora i amb precisió absoluta, la posició i la quantitat de moviment d’una partícula. Com més precís sigui el nostre coneixement d’una d’aquestes magnituds, més incertesa tindrem sobre el valor de l’altra. Vivim, per tant, immersos en un mar de probabilitats. Montserrat Rodés s’hi banya amb valentia i no intenta ni governar ni lligar curt l’estranyesa o el misteri. Ans el contrari, els deixa cavalcar, es deixa posseir i decideix, temeràriament i intel·ligent, entregar el seu llenguatge a les mans de la matèria. I és a quatre mans, que escriuen. I és aquesta sinergia la que converteix en insòlits i necessaris els poemes de Montserrat Rodés.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s