Terrícoles tots

Terrícoles tots

 

per Joan Duran i Ferrer

 

 

Com si la poesia fos l’estrangera que ens mira des de l’altra terra estant, que ens escruta des d’un univers paral·lel, a frec del nostre però regit per constants subtilment diferents, per desajustos que amplifiquen exponencialment i incontrolada els seus efectes quan opta, ella, la poesia, per obrir ponts, escletxes, escorrenties entre el seu i el nostre món i ens envaeix, llavors, a nosaltres, Terrícoles tots, amb la seva estranyesa de paraula, així, dimecres passat, a l’Horiginal -allà on la matèria d’un univers és xuclada per la gravetat de l’altre-, vam fer l’amor amb versos alienígenes. I la llavor de tot prenyà, altra volta, el paper Terrícola amb què la nova inquietud d’Esteve Plantada i Laia Noguera vol arrelar en el terreny dels qui delegem brancatges, sements, fullam i fruita de poema.

 

En una mena d’escenari de coses que volen i exploten i emergeixen i es repleguen en si mateixes -com recitava la Laia just abans de reblar, amb contundència, la crida i la cita-, el vespre transità entre col·lisions i incendis, entre fulgors de meteorits que il·luminaren l’espai en passar fregant les atmosferes dels amics poetes que ens lliuràrem a les forces atzaroses del camp magnètic canviant, oscil·lant, creat pels dos pols generadors del nou risc editorial del moviment poètic de la cultura catalana. Llançats al buit per mor de l’energia d’uns versos arrencats de l’òrbita atòmica d’un dels nostres poemes, els autors convidats vam recitar per celebrar Terrícola. Hi vam ser, en un mateix plasma, Carles Hac Mor, perquè “el desig de fracassar ens dóna llibertat”, Meritxell Nus, perquè “descalça o de taló vindràs de nou”, Jordi Valls, perquè “Dant s’eleva mentre albira entre les gases ingràvides l’anar i venir de les calces de Beatriu”, Lluís Calvo, perquè “hi ha una connexió, inexhaurible, entre tu i cada cosa”, Mireia Calafell, perquè “qui mai no ha estimat sota la llum del mes de març desconeix la contundència amb què l’enyor, any rere any, es fa ciutat”, Ricard Mirabete, perquè “l’altre és un reflex d’allò que som”, Víctor Sunyol, perquè “si com, així”, Ester Xargay, perquè “qui sap què som?”, Joan Duran, perquè “avui seràs amb mi al paradís del poema”, Jaume C. Pons Alorda, perquè “inauguro aquest país anomenat afany”, David Caño, perquè “tot s’ha tornat tan previsible que només pot aspirar a desaparèixer”, i Meritxell Cucurella-Jorba, perquè “deixa que em perdi en dobles sentits i mitges veritats”. I hi era el públic, sempre nombrós i exponencial. I tots els qui ens agrada celebrar-ho perquè sí, perquè som esplèndids i efímers, com també proclamà Noguera.

 

No era la primera vegada que Terrícola desplegava pètals, però sí una de les eclosions més concelebrades i esperades. Amb encert, l’Esteve i la Laia ja havien plantat el seu entusiasme, el dia abans, que era Sant Jordi, a la plaça del Rellotge del Fondo de Santa Coloma, i durant el mes de març a Ca la Samsona de Manresa i a la llibreria La Gralla de Granollers. I ja esperaven que fos demà, i demà passat, per cavar els vorals de Can Major de Montmeló i llaurar els bancals del bar Punt (i) coma de Santa Coloma. I més que en vindran, de terrenys assedegats: perquè l’editorial té un missatge que esperona i una força a les gemmes que es dissemina. Ho escriu bellament i colpidora el dígraf del desitx -Meritxell Cucurella-Jorba- al seu bloc: el missatge [de Terrícola] no pot ser més clar: llegim la poesia, l’esbocinem, la plantem, la reguem i creixerà en forma de flor, que serà pol·len i tornarà a ser flor i tornarà a ser poesia i ens la menjarem i volarem i tot serà còsmic: tot serà u.

 

Durant la festassa no només s’hi presentaren les tres plaquetes que inauguren, com a full de ruta o com una autèntica declaració de principis, el projecte Terrícola –escrites per Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls Pozo-: també s’hi anuncià, amb rebombori i feliç sorpresa per part del festers, la imminent publicació dels dos primers poemaris de l’editorial: el de Lluís Calvo, primer, i el de Meritxell Cucurella-Jorba. I s’hi celebrà, encara des de la desconeixença i sempre des de la confiança cega en els dos poetes que en duen les regnes, tot l’avenir fructífer d’aquesta novíssima i ja necessària iniciativa. Ens sorprendran. Ens agitaran. I seguiran treballant amb els càvecs de la sensibilitat, la proximitat, el gust artesanal, l’originalitat i l’esforçada convicció que calen, al nostre món (el Terrícola), llavors del de l’altre, el de la poesia en essència. I ho faran amb i per amor. I amb generosa entrega. Ja ho escrivia així en Llull: -Si no sostenies treballs per amor, amb què amaries ton amat? Gràcies, companys, amics.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s