Foc, fum perquè l’horitzó bategui

Amb el compositor i amic Xavier Pagès hem compartit més d’un projecte a quatre mans -dues barallant-se amb notes i batuta i dues amb el bolígraf i les síl·labes-. L’òpera “Bruna de Nit”  és, segurament, la més coneguda de les nostres col·laboracions, però no ha estat l’única. Fa pocs mesos vaig tornar a escriure per a ell. Concretament per a l’obra per a orquestra simfònica i cobla “La Processó“, inspirada en les músiques populars, els sons i l’atmosfera de la Festa Major de Sitges -si seguiu el link la podreu escoltar sencera-. La sèrie la formen cinc poemes i els vam publicar, amb dibuixos de l’artista pintor Artur Duch, al Programa de Festa Major i Santa Tecla d’aquest 2012. Us en passo una petita mostra.

FOC, FUM PERQUÈ L’HORITZÓ BATEGUI

Hi ha una existència avara de llum,

subterrània. I timbaleja. I incendia

en ivoris la gravetat grisa del temps.

Quin vertigen, cremar-hi, confondre-s’hi,

consumir-s’hi fins tornar núvol l’amor,

la mort, les paraules. I entrar, llavors,

per un instant, en aquesta turbulència

atzarosa del fum. I diluir horitzons,

metrallar fronteres, bategar en els ritmes

antics, en el coàgul feixuc de la matèria

sense amor, sense mort, sense nosaltres.

Poemes per a “La Processó”, de Xavier Pagès. Joan Duran i Ferrer.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s